El concepte de jerarquia de gestió dels residus presenta diverses fases que tant indústria com ciutadania ha d’assumir per minimitzar l’impacte ambiental dels residus. A grans trets, es tracta de la priorització de la prevenció, la minimització, la reutilització, el reciclatge, la recuperació energètica i, finalment, l’eliminació. Pur sentit comú.
L’objectiu del present article és divulgar les dades que s’extreuen del document Instal·lacions de tractament de residus municipals. Fracció resta-rebuig. Sistema documental de residus. Informe anual 2021, publicat per l’Agència de Residus de Catalunya (d’ara endavant, ARC). L’anàlisi compara les emissions de GEH produïdes per diversos tractaments de gestió dels residus municipals de la fracció corresponent al contenidor gris i als residus descartats de les plantes de pretractament. L’article no pretén determinar què és “bo” i què és “dolent”, sinó quantificar l’impacte dels processos, partint de dades registrades d’emissions de GEH.
La fracció resta (o, simplement, resta) engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions. La fracció rebuig correspon a tots aquells materials que ja no es poden aprofitar i que ens queden un cop fet el triatge de les altres fraccions.
El document també recull les emissions que es van poder evitar en els
diferents tipus de tractament que es van donar a Catalunya el 2021.
A
les plantes TMB de Catalunya durant l’any 2021 van entrar 1.468.760
tones de fracció resta. D’aquestes 434.239 tones van anar a plantes de
valorització energètica. Així mateix, a les plantes de valorització
energètica van entrar altres residus com fracció resta o
bioestabilitzat. En total l’any 2021 es van valoritzar energèticament
630.632 tones.
Tenint en compte les entrades de fracció resta a
les instal·lacions de tractament mecànic i biològic l’any 2021 i que,
per tant, s’ha evitat que aquestes tones fossin directament a dipòsit
controlat, hi ha hagut un estalvi a les emissions de 644.819 tones de
CO2eq.
Així doncs, es considera que hi ha hagut un estalvi total a
les emissions de GEH de 708.396 tones de CO2eq. amb el tractament
mecànic i biològic de la fracció resta, la recuperació de materials i la
valorització energètica.
L’abocador és el tractament amb més impacte ambiental
Del
document publicat per l’Agència se n’extreuen diverses conclusions. En
primer lloc, que cal ser realistes i que, malgrat que la prioritat ha de
ser minimitzar la generació dels residus, els que es produeixin es
continuaran tractant i, finalment, eliminant de les diverses maneres
existents.
La fracció resta ha de disminuir de forma important.
La reducció de la generació i la recollida selectiva de qualitat són
l’objectiu ambiental més important. Malgrat això cal escollir aquelles
tecnologies que presenten, quantitativament, un impacte menor.
Al balanç de gestió a més de les emissions netes de cada procés no es
poden deixar de considerar els estalvis d’emissió que alguns suposen, ja
sigui per la recuperació de recursos materials o energia, i que marca
encara més les vies de gestió preferents. En aquest cas, les dades
mostren que la gestió dels residus mitjançant el dipòsit en abocador
implica una generació de GEH molt superior a aplicar polítiques de
prevenció, de preparació a la reutilització, de recollida selectiva
correcta, i també de la valorització energètica.
Consulta l’informe Instal·lacions de tractament de residus municipals. Fracció resta-rebuig. Sistema documental de residus. Informe anual 2021, publicat per l’Agència de Residus de Catalunya.
