Les conegudes R de la sostenibilitat —reduir, reutilitzar, reciclar— es representen de manera més tècnica en aquesta piràmide invertida coneguda com la Jerarquia de gestió de residus. Es mostra en forma d’embut perquè cada etapa és més important i prioritària que la inferior.

Es tracta d’una sèrie de passos seqüencials que s’han establert per manejar els residus en forma eficient i mitigar-ne l’impacte ambiental. En primer lloc, cal prioritzar la prevenció de la generació de residus, a través de la reducció en origen. Per exemple, es redueixen residus amb l’elecció de dissenys i materials a l’hora de la fabricació, amb producció i consum de proximitat, amb l’ús d’articles de segona mà, la reulització creativa o el compostatge domèstic.

Si la generació de residus no es pot evitar, el pas següent és la reutilització d’aquells materials que encara poden tenir un valor útil. L’èxit d’aquest pas té a veure amb fases prèvies, com la forma com està dissenyat i fabricat el producte i els materials dels que està fet.

A continuació, cal prioritzar el reciclatge, on els residus es transformen novament en matèries primeres per a la producció de nous productes. La majoria de materials són recuperables. La separació de residus en origen —la recollida selectiva— facilita que els productes i materials arribin en més quantitat i millors condicions a les plantes de tractament i, per tant, el reciclatge sigui de més bona qualitat.

Si no és possible reciclar-los, cal tractar-los de forma adequada mitjançant processos de valorització, buscant minimitzar-ne l’impacte en el medi ambient. Entre aquests tractaments hi ha la valorització energètica, que és l’activitat principal de SIRUSA; es tracta d’aprofitar la calor dels residus per produir energia tèrmica i elèctrica, a més d’altres subproductes valoritzables.

Finalment, només quan no hi ha altres opcions de recuperació dels materials, cal recórrer a l’eliminació, que és la disposició final dels residus a abocadors. Les directives europees estableixen que cal minimizar aquest camí, ja que és el tractament de residus que genera més emissions de CO₂.

Els residus que es generen en les activitats quotidianes en els entorns urbans són els residus municipals. Aquests poden ser d’origen domèstic, de neteja viària, comercial o industrial lleuger (que tenen una baixa quantitat de components tòxics o contaminants). Gestionar adequadament els residus contribueix a reduir-ne l’impacte ambiental i promoure una economia circular dels materials.

Les deixalles domèstiques són les que es produeixen a les llars, generalment formades per coses que ja no es fan servir. Poden ser de tipus orgànics, inorgànics o especials i és important separar-los en les diverses fraccions per dipositar-les als contenidors corresponents.

La bona gestió dels residus municipals depenen de les possibilitat tècniques de recollida i tractaments, però també de la conciència ambiental de la població en matèria de prevenció de residus i de la recollida selectiva, perquè la cura del medi ambient no sigui una mera qüestió de respectar normatives i ordenances cíviques, sinó una forma normalitzada d’actuar i de consumir.

Gestionar els residus municipals implica diverses etapes com la recollida dels contenidors de les diverses fraccions, els tractaments de recuperació de materials i la disposició final dels residus no reciclables. Les autoritats locals són les responsables de gestionar aquest procés, mitjançant la instal·lació de contenidors de les diverses fraccions a la via pública o la recollida a domicili i s’envien perquè rebin el tractament corresponent. Es poden utilitzar diversos mètodes com el reciclatge dels materials, el compostatge de la fracció orgànica, la valorització energètica o el dipòsit controlat (en cas de residus no reciclables o no biodegradables). Aquesta darrera opció, malgrat ser molt habitual, és la menys respectuosa amb el medi ambient, ja que el procés de degradació dels residus enterrats emet una elevada quantitat de gasos amb efecte d’hivernacle i es poden produir filtracions i contaminar el medi natural.

L’activitat del sector dels residus té incidència, directa i indirecta, en el medi ambient. Per part dels agents gestors dels residus i les administracions, és essencial que hi hagi controls exhaustius i rigorosos perquè els tractaments tinguin el menor impacte ambiental.

És un procés que consisteix en la utilització i aprofitament de residus sòlids o biomassa per generar energia. Aquest procés es fa a través de la combustió controlada d’aquests residus en plantes o instal·lacions especialitzades, que utilitzen tecnologies avançades per reduir l’impacte ambiental de les emissions resultants de la combustió.

A més de la generació d’energia elèctrica, aquest procés també pot ser utilitzat per a la producció de calor o vapor, que poden ser aprofitats per a processos industrials o calefacció.

La valorització energètica té diversos beneficis, com ara la reducció de la quantitat de residus que són enviats a abocadors, disminuint així l’impacte ambiental i sanitari d’aquests llocs. A més, permet aprofitar els residus com a font d’energia renovable, contribuint a diversificar la matriu energètica i reduir la dependència de fonts fòssils.

A la planta de valorització energètica que explota SIRUSA hi arriben els residus domèstics de la fracció resta i de neteja viària de les principals poblacions del Camp de Tarragona, així com la fracció rebuig d’altres plantes de tractament de residus.

Aquests residus corresponen a la fracció resta i, per tant, s’han de dipositar al contenidor gris, els residus de neteja —restes d’escombrar, fregalls gastats—; residus de productes d’higiene —bolquers, compreses, maquinetes d’afaitar o bastonets de les orelles—; puntes de cigarret, xiclets, etc.

En definitiva, es tracta de totes les deixalles domèstiques i municipals que no es poden recuperar ni reciclar de cap altra manera, que no tenen un contenidor específic ni es poden tractar al punt verd i, per tant, s’han d’eliminar. Realment, són pocs els residus que no es poden recuperar i ha d’anar al contenidor gris de resta.