SIRUSA, com a entorn públic, juntament amb la URV com entorn acadèmic i en el marc del Pla de doctorants industrials, participa en un projecte europeu d’Innovació. Concretament la proposta de conveni es concreta en l’àmbit del món social i la seva diversitat, un dels sis panells de les Ciències socials i humanitats (en total hi ha 25 panells en els camps de la ciència, l’enginyeria i ciències de la vida).
En el web dels doctorats industrials, la Generalitat ha publicat la proposta de SIRUSA. L’objecte del projecte de recerca el constitueix l’estudi de l’Anàlisi del règim jurídic i institucional de la Mancomunitat per a la Gestió de Residus Urbans com embrió d’un ens supramunicipal metropolità de gestió de serveis mediambientals del Camp de Tarragona.
Els candidats a presentar propostes poden provenir d’un Grau o Llicenciatura en Dret o bé una formació de Postgrau en Dret Local i Gestió dels Serveis Públics a les Administracions Locals. Les propostes es poden presentar fins al 14 de desembre.
Per situar l’objecte del projecte caldrà, inicialment, aprofundir en l’anàlisi de l’esquema jurídic que relaciona la Societat amb la planta incineradora que gestiona i amb la Mancomunitat d’Incineració de Residus Urbans de Tarragona, ens que és titular tant de la planta com de la majoria del capital social de SIRUSA.
Caldrà conèixer els antecedents i concretar-ne la descripció per a procedir a la concreció dels principals problemes, o aspectes susceptibles d’optimització que presenta l’actual marc jurídic de relació de SIRUSA amb la Mancomunitat d’Incineració de Residus Urbans de Tarragona (en endavant, “la Mancomunitat”), i, si s’escau, la proposta de possibles accions per adequar-los.
Després d’aquest primer pas caldrà centrar-se en la Planta de Valorització energètica. Malgrat haver-se adaptat als canvis normatius, s’evidencia que, des de la seva creació, s’han succeït un seguit d’aspectes que cal tenir presents i abordar en el marc d’aquest projecte de recerca. Entre d’altres, cal destacar la composició dels residus, que ha canviat respecte al disseny original de la instal·lació, i a curt termini els residus hauran d’arribar pretractats. També s’haurà d’analitzar la necessitat de renovar equips amb solucions tecnològiques més eficients.
D’altra banda, a Catalunya hi ha un dèficit de valorització energètica de residus i la planta hauria de poder tractar les més de les 168.000 tones anuals de l’Autorització Ambiental Integrada. Per tant, caldrà definir i integrar aquesta instal·lació en el seu àmbit territorial (l’àmbit territorial 3 del Pla Territorial Sectorial de Catalunya). Així mateix, cal donar compliment a canvis normatius a curt termini i incrementar l’eficiència energètica.
Tal com es preveu al Pla Director per l’Adequació de la Planta de valorització energètica de residus municipals, com a eina de desenvolupament de part del Pla Estratègic de la Mancomunitat 2018-2024, es poden diferenciar els objectius de les actuacions entre econòmics, tècnics i ambientals.
Pel que fa als objectius ambientals, cal destacar el territorial, que permetrà treballar els elements següents: L’adaptació de la Planta de valorització de residus al canvi normatiu, tant pel que fa al control ambiental com pel que fa a l’eficiència energètica; incorporació de les darreres millores tecnològiques i una planta de pretractament. I la definició del seu abast territorial per tal de poder planificar les necessitats i les característiques del servei.
